domingo, 4 de diciembre de 2016

Goulotte Chere i Corredor Wymper

Setmana de juny d'alpinisme increïble!!!!
Encara que el temps no ens va acompanyar gaire, molta calor per l'època de l'any amb neu molt tova, vem poder fer un parell d'activitats impressionants.
Vaig afgar com a company a un guia espanyol de Chamonix, no trobo a ningú que em segueixi a la que trec les cordes.
Per començar vem intenta fer la goulotte Chere però cada cop que punxàvem el gel sortia un raig d'aigua, no es podia fer. 
De camí al refugi dels Cosmics, que és on passarem la nit, em fet la cresta de Laurencefàcilaèria, una manera més divertida d'arribar el refugi.
Al matí, 4:30 es va llevar una mica més fresc - i parlant amb el guia vem decidí de tornar a provar-ho.
Sinó s'intenta segur que no ho fem.
aixi va ser. Al final la vem poder pujar.
Goullote Chere II 4. 350m en 6 llargs dels quals dos arriben als 80/85º, un parell de 60/75º i els altres 45/55º amb algun pas de mixta.

Els dos dies següents van ser encara millor.
Corredor Wymper IV AD 600m per pujar a Aiguille Verte 4.122m
Vem fer nit en el refugi Couverclete unes vistes magnífiques!!!
Al dia següent ens llevem a les 23:45, esmorzem una mica i a les 00:15 ja estem encordats i caminant sobre la glacera.
Al començament amb neu fins als genolls i més d'un cop fins a la cintura així que no sabíem com ens trobaríem el corredor, ningú l'havia pujat en molts dies.
Passem la rimaia al voltant de les 3 del matí i comencem apujar pel corredor. La neu cada cop està millor, ara que té molts trossos drets 70/75ºEm d'anar tirant amunt sense pausa, ja que com a molt tard em de comença a baixar a les 7:00/30. A les 6:00 estem ja al coll, asseguts amb una cama per cada cantó de l'aresta de lo afilada que és. mes de 1000mts de caiguda per cada cantó!!!
"Només" ens queda pujar per l'aresta que ens posta cap al cim, és molt estreta però es fa bé.
CIM!!!!! 
Ara toca baixar, el descens és la part més compromesa d'aquesta ascensió. Són sobre uns 25 rapels continuats així que no pots badar en cap moment. A part el corredor estar orientat al sud i de bon matí li toca el sol i es produeixen allaus, desprendiments i caigudes de pedres.
De ven aviat ho podem confirmar, sentim com xiulen les pedres molt a prop nostre.
Al final una Gran Course en els Alps i que em tardat un total de 17 hores seguides.



















No hay comentarios:

Publicar un comentario